Vicent Costa i Nogueras (Alcoi, Alcoià, 29 d'abril de 1852 – Barcelona, 1919) fou un compositor i pianista.
Visqué a Tossa de Mar des dels cinc anys, on inicià estudis musicals. El 1862 anà a Barcelona, on estudià piano amb J. B. Pujol i composició amb J. Sariols i G. Balart. Després marxà a París, Stuttgart i Londres, on rebé lliçons de Hans Von Bülow, G.J. Pfeiffer i possiblement Franz Liszt.
De retorn a Espanya, oferí alguns concerts a Madrid i a Barcelona, durant l'Exposició Universal del 1888. Fou professor de piano al Conservatori del Liceu. Juntament amb els germans Pitxot formà el Trio Català, que actuà a Girona vers el 1909. Redactà algunes obres pedagògiques per a piano, com el Tratado completo del estudio del piano (1910) i els Estudios caracteristcos. Va menar una important vessant creadora, encapçalada per l'òpera Inés de Castro, estrenada al Liceu el 1905, sarsueles com L'adroguer del Padró, música simfònica com una Suite espanyola per a orquestra, un nodrit nombre d'obres per a cant i piano i un extens repertori per a piano.[1]
Com a compositor és autor d'un considerable nombre d'obres, que van des de la música per a l'escena a un gran nombre de peces per a piano sol. Text source : Wikipedia (Hide extended text) ... (Read all)
